AUTORS
ROBERT CAPA (Hongria 1913-Vietnam 1954)
L'home d'aquí a baix és en Robert Capa (Ernest Andrei Friedman), un dels fotògrafs corresponsals de la guerra més famosos del segle XX. Ell vivia amb la seva família jueva a Budapest. El seu pare era un pensador intel·lectual i la seva mare modelista. Robert Capa va començar amb l'art de la fotografia quan va conèixer a Eva Besnyo. Van haver de sortir del país ell i altres joves per la falta d'un govern democàtic i socialista quan tenia divuit anys. A París va treballar com a reporter per fotografiar les mobilitzacions i les revoltes del front popular. Quan va posar-se el pseudònim de Robert Capa, un suposat fotògraf americà, va haver-hi polèmica de qui dels dos va ser l'autor d'alguna de les seves obres més famoses. Va fundar l'agència fotogràfica Magnum Photos junt amb Henri Cartier-Bresson Rodger, Vandiver i David Seymour l'any 1947. Van fer una gran feina fotogràfica, tant escenaris de guerra com en el camp artístic.
Robert Capa va capturar aquesta fotografia entre el 16 i el 25 de gener de 1939, quan milers i milers de refugiats republicans arribaven a Barcelona camí de la frontera francesa, fugint de l’avenç de les tropes franquistes. Forma part d’un extens reportatge en el qual hi trobem un reguitzell de fotos molt entranyables. Aquesta nena cansada i recolzada sobre un sac li va cridar l’atenció, la va retratar i va escriure un peu de foto en el qual explicava que els seus ulls negres van seguir tots els seus passos mentre buscava el millor enquadrament per fotografiar-la.
HENRI CARTERPRESSON
(Chanteloup-en-Brie, 1908 - Montjustin, 2004) Fotògraf francès. Després d'una primera etapa com a dibuixant i pintor, a partir de 1930 va iniciar un decisiu viratge cap a la fotografia per mitjà de les seves publicacions a la revista Vu.
El 1937 va filmar Victoire de la vie, una pel·lícula documental sobre l'Espanya republicana; a partir de llavors es va especialitzar en el reportatge fotogràfic, sent un dels primers a utilitzar la càmera de 35 mm. Durant la Segona Guerra Mundial va estar internat en diversos camps alemanys de presoners. Va aconseguir fugir al cap ia arribar a París, on es va enquadrar en la Resistència francesa. Va realitzar reportatges fotogràfics sobre l'ocupació i la retirada alemanyes de França.
En 1945 va dirigir per a l'oficina d'informació bèl·lica dels Estats Units el documental Le retour, i dos anys després va organitzar una exposició de les seves fotografies al Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA).
Les seves fotografies, recopilades en diferents col·leccions es defineixen pel rigor de la seva composició, la juxtaposició d'elements i per un sentit estètic de la composició derivat de la seva experiència en les arts plàstiques.
Henri Cartier-Bresson
SOVIET UNION. Russia. Moscow. 1954. Stade Dynamo. Cada any al juliol delegacions de tota la Unió Soviètica es reuneixen per celebrar el dia dels esports.
ROBERT DOISNEAU
El fotògraf francès Robert Doisneau va néixer el 1912 a Gentilly, prop de París. Inicialment va ser format com litògraf i gravador. Va ser en 1929 quan es va acostar per primera vegada a la fotografia. Doisneau va aprendre tot el relacionat amb la imatge de manera autodidacta. Per a Robert, la fotografia era la millor manera de recordar les seves aventures al París de l'època.
La seva carrera com a fotògraf comença a principis dels anys 30 de la mà de l'artista André Vigneau. Doisneau es dedicava a ser el seu assistent mentre aprenia de pintura, escultura i fotografia.
Des 1934-1939 va treballar com a fotògraf professional per a l'empresa Renault a Billancourt. El 1939 pren la decisió de prendre les seves imatges de manera independent i dedicar-se al fotoperiodisme. Va ser l'any que va esclatar la Segona Guerra Mundial, pel que va haver d'abandonar el seu somni i allistar en l'exèrcit francès. Va estar allà fins al final de la guerra, col·laborant en el bàndol de la resistència.
En 1949 va signar un contracte amb la prestigiosa revista Vogue per a la qual va treballar com a freelance fins a 1952. Gràcies a aquest treball va poder posar-se en contacte amb les més altes esferes de la societat francesa encara que ell sempre va preferir la gent del carrer.
Robert Doisneau és mundialment conegut per les seves fotografies de carrer. Retrata la vida dels suburbis de París d'una manera humorística però sense sentir molta empatia. Com resulteu del seu treball les seves fotografies han arribat a ser icones de la vida de París.
Le Baiser de l’hôtel de ville (El petó davant l'ajuntament) Robert Doisneau
ELS GÈNERES i SUBGÈNERES DE LA FOTOGRAFIA
(ordenats alfabèticament)
-ASTROFOTOGRAFIA: La astrofotografia és una barreja entre la fotografia i l'astronomia que consisteix en la captació fotogràfica de les imatges dels cossos celestes.
-FOTOGRAFIA ARTÍSTICA: El terme fotografia artística es refereix a aquelles fotografies que han estat creades per omplir la visió creativa de l'artista. És un concepte diferent del fotoperiodisme i la fotografia publicitària, ja que aquest primer proporcionaria suport visual a històries i la segona tindria coma objectiu vendre un producte o servei.
-FOTOGRAFIA CIENTÍFICA: És aquella que s'utilitza en el camp de la ciència, la indústria i l'educació com a mitjà de registre i difusió de la realitat, i és considerada un element de treball per a comunicar i un mitjà de gran utilitat en la investigació.
(impressió d'una petjada de la sabata d'un sospitós)
-COLOM FOTÒGRAF: És un mètode de fotografia aèria inventat per l'apotecari alemany Julius Neubronner el 1907, que utilitzava coloms per entregar medicaments. El mètode consisteix a equipar un colom missatger amb una càmera amb temporitzador agafada amb un arnès que transfereix el pes d'una petita càmera a la part posterior del pit. En deixar anar el colom, aquest torna al colomar per un camí i una velocitat relativament predictibles. Això permet controlar els indrets on el disparador automàtic prendrà les fotografies aèries.
-FOTOGRAFIA ERÒTICA: És un estil de fotografia artística de naturalesa eròtica i fins i tot sexualment suggestiva o provocativa, i és generalment una composició d'un subjecte posant. Els subjectes no sempre surten despullats.
-FOTOPERIODISME: És un gènere de fotografia i també de periodisme. El reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent.
-FOTOGRAFIA GLAMOUR: És un tipus de fotografia en què els subjectes, normalment dones, són retratats d'una manera romàntica o sexualment atractiva. Els subjectes poden estar completament vestits o seminus, però la fotografia glamour no arriba a excitar deliberadament l'espectador i ser fotografia pornogràfica.
-FOTOGRAFIA DE GUERRA: La fotografia de guerra captura imatges de conflictes armats i de la vida en àrees que es troben en guerra. També descriu el terror de la guerra alternats amb actes de sacrifici i humanitaris. A diferència de pintures i dibuixos de la guerra, les imatges basades en fets reals no són alterades fàcilment a les fotografies.
-FOTOGRAFIA INDUSTRIAL: És l'aplicació de la fotografia al sector empresarial i industrial amb l'objectiu de documentar el procés de desenvolupament d'un producte, el resultat del procés de producció, etc. Es diferencia de la fotografia publicitària per la seva finalitat: la industrial no persegueix tant mostrar el producte atractiu per a la venda, com mostrar-ne la concepció, la producció i el resultat final, o bé la imatge de l'empresa (instal·lacions, cadena de producció, etc.).
-MICROGRAFIA: És una fotografia o una imatge digital presa a través d'un microscopi.
-FOTOGRAFIA DE MODA: És un gènere fotogràfic dedicat a il·lustrar roba i altres articles relacionats amb la moda.
-FOTOGRAFIA DE NATURA: Fa referència a un ampli rang de gèneres fotogràfics que tenen la finalitat de mostrar els elements de la natura: paisatges, la vida salvatge, animals, plantes i altres organismes. La fotografia de natura tendeix a posar un fort èmfasi sobre el valor estètic de la fotografia més que altres gèneres fotogràfics, com el fotoperiodisme i la fotografia documental; malgrat tot, però, els fotògrafs de natura tendeixen a ser el màxims objectius possible complint un codi ètic.
-PICTORIALISME: És un corrent fotogràfic de pretensions artístiques que es desenvolupa a nivell mundial entre finals dels anys 1880 i el final de la Primera Guerra Mundial. El pictorialisme suposa parlar d'una imatge més en la mesura de l'existent, d'una imatge simple captada, d'un simple registre de la realitat.
-FOTOGRAFIA POST MORTEM: Consistia a vestir a un cadàver recent difunt amb les seues robes personals i participar-lo d'un últim retrat grupal, amb els seus companys, familiars, amics, o retratar-lo individualment.
-FOTOGRAFIA PUBLICITÀRIA: És la realització de fotografies amb l'objectiu d'integrar-les en una campanya publicitària. Les imatges, que tenen la finalitat de fer un producte atractiu per a incitar-ne el consum, constitueixen un dels components principals de la publicitat, cosa que ha afavorit el gran desenvolupament tècnic i creatiu de la fotografia en aquest àmbit.
-RETRAT FOROGRÀFIC: És un gènere fotogràfic on es reuneixen tot un seguit d'iniciatives artístiques que giren entorn de la idea de mostrar les característiques físiques, l'expressió, personalitat, i estat d'ànim de la persona o persones que apareixen en les fotografies.
-FOTOGRAFIA SUBAQUÀTICA: És l'especialitat fotogràfica desenvolupada per poder realitzar fotografies en immersió, sota l'aigua.
-FOTOGRAFIA DE VIATGE: És un gènere fotogràfic que compren la documentació del paisatge d'una àrea, gent, cultures, vestimenta i història.
(noies russes davant d'una casa de fusta tradicional)
-FOTOGRAFIA DE VIDA SALVATGE: La fotografia de la fauna es centra en la fotografia de la vida salvatge (plantes, animals no domesticats i altres organismes), i es una part de la fotografia de natura; de vegades limita amb la fotografia d'animals. Abasta una àmplia gamma de fotografies preses fora i conté imatges d'escenaris naturals o detalls. Es fa més èmfasi en el valor estètic de la imatge que en àmbits com la fotografia periodística o la fotografia documental.
Fotografia paisatge
f 22
f 11
f 2,8
Fotografia objecte
f 2,8
f 11
f 22
SORTIDA AL MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA DHUB
El tema principal que he escollit per fer les fotos ha sigut la gent. La gent de Barcelona i Barcelona. L'he titolat ENBARCELONATS.
"Demos la espalda a las prisas de ésta ciudad con ansiedad en el aire, de gentes tatuadas en prejuicios y de grises que de noche son naranjas soledades."
"Y puede que de ruido viva esta ciudad entera."
"Y aunque en la piel nos queden cicatrices desde el viejo pasado hasta el presente puede ser que logremos ser felices."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada