Comentari "La sal de la tierra"
Repartiment: Sebastião Salgado
Nacionalitat: Brasil, Francia y Italia
Publicació: 31-10-2014
Duració: 109 min
Gènere: Documental
Guió: Wim Wenders y Juliano Ribeiro Salgado
Fotografia: Hugo Barbier y Juliano Ribeiro Salgado
La sal de la tierra és un documental hipnòtic sobre la vida i l'obra fotogràfica de Sebastiao Salgado.
El seu fill, l'acompanyà als darrers viatges. És ell qui ens descobreix la seva vida i obra juntament amb Wim Wenders, també fotògraf.
Salgado afirma que l'ésser humà ha fracassat com a espècie. Per això, ha fotografiat la fam, la set, l'exili, la violència, l'horror, la bogeria, la mort. Ha captat la màxima misèria, deixant-se emportar pels racons del continent africà per la seva malaltia i misteri. També fotografia la naturalesa per demostrar que, a part de destruir, l'home pot crear. No perd la fe per retrobar a l'home.
COLLEGE BOY
El següent videoclip (que sembla ser un curt) va ser creat en mans del director francès Xavier Dolan. Aquest videoclip s'apropa més a un curtmetratge. Per la raó que s'hi representa un fil argumentatiu en tota regla i no hi ha un tema per les parts diferenciades de la cançó, per exemple, la repetició de la música no es correspon a la de la imatge. A més a més, tampoc no es fa cap referència als músics com s'acostuma a fer. Les imatges estan tan unides al fil argumental que es reforcen un a l'altre i més que anunciar una cançó, l'espectador percep una espècie de banda sonora a una història amb la que es complementen.
Aquest videoclip va ser censurat en varis paisos per les imatges tan dures que hi apareixen. Mostra el bullying portat a l'extrem, ho fa a través de metàfores exagerades.
Veiem com actuen els agressors del protagonista. Com reacciona el protagonista davant d'aquesta situació; sense dir res a casa ni buscar ajuda, únicament tancant-se a casa i pegant l'aire. I per altre banda, a resposta de tota la gent que viu al voltant d'aquestes accions, els quals en són conscients i no reaccionen.
Tot el curtmetratge està gravat en escala de grisos. La imatge té molta llum i molta nitidesa. Els plans són molt precisos. No hi ha cap pla que no aporti informació nova. Durant els 6:00 minuts s'utilitza únicament una cançó com a acompanyament. I només apareix text al final de tot, quan el protagonista ja a la creu diu "Gràcies". Tot plegat, és una metàfora.
Comentari "MOMMY"
Director:
Xavier Dolan
Biografía del
director:
-Xavier Dolan va nèixer el 20 de març de 1989 a Mont-real, Quebec, Canadà. És un actor, productor, director i guionista canadenc.
-Va començar la seva
carrera amb sis anys, a la televisió, amb vint anuncis per a les farmàcies
Jean-Coutu del Quebec, realitzades per André Mélançon.
-El 2006 va fer de
Julien en el curtmetratge Miroirs d'été, d'Étienne Desrosiers.
-El 2007 va fer
d'Antoine en la pel·lícula de Pascal Laugier, Martyrs.
-El 2008, amb 19
anys, va dirigir i escriure la seva primera pel·lícula, J'ai tué ma mère (Jo
vaig matar a la meva mare), per la qual va guanyar tres premis al Festival de
Cannes durant el 2009. Va escriure el guió als setze anys, basant-se en les
seves pròpies vivències i barrejant-la amb la ficció.
-La seva segona pel·lícula,
Les Amours imaginaires (coneguda en anglès com "Heartbeats") es va
estrenar el 2010. Xavier Dolan va fer de director, productor i actor, a més de
la supervisió dels departaments de vestuari i direcció d'art. Al maig de 2010 va
rebre una gran ovació. A més, va guanyar el primer premi de la Official
Competition del Sydney Film Festival al juny.
-El seu tercer
llargmetratge, Laurence Anyways (Laurence, de tota manera) va ser estrenat el
2012. És un drama romàntic que explica la història d'una dona transgènere (MTF)
i la seva esposa en la dècada de 1990. Aquest film va ser seleccionat, una
altra vegada, a la secció Un Certain Regard del Festival de Cannes de 2012. La
pel·lícula va guanyar el premi a la Millor Pel·lícula Canadenca al Festival
Internacional de Cinema de Toronto.
-Al març del 2013,
Dolan va realitzar el videoclip de la cançó College Boy del grup Indochine.
-El 25 de juliol de
2013, va fer la seva quarta pel·lícula: (una adaptació de l'obra de Michel Marc
Bouchard) "Tom a la Granja" (Tom à la ferme).
-"Mommy",
la següent pel·lícula de Dolan del 2014, va guanyar el Premi del Jurat en la
secció principal de la competència en el Festival de Cinema de Cannes 2014.
Gènere: Drama
Corrent
cinematogràfica o moviment: Cinema d’autor
Format de la
película: Doble 8 i format complet (en certs casos)
Argument: La pel·lícula està protagonitzada per Anne Dorval com
Diane Després, una mare vídua que se sent aclaparada per la dificultat de criar
al seu fill problemàtic, de vegades violent: Steve (Antoine-Olivier Pilon). Diane és com un pare
solter i actua i es vesteix com un adolescent. Després després comença a rebre assistència i suport de la
seva nova veïna Kyla (Suzanne Clément).
Recurosos visuals
(Justifica la resposta):
-Plans: Tot
estaba filmat en doble 8, i al principi feia un xic de mal a la vista –al estar
jo acostumada a veure en pantalla completa- però t’anaves acostumant. A més a
més, també va ser un joc rodó perquè en un momento donat trenca amb el doble 8
i entra la pantalla completa. Això em creà una reacció de sorpresa tirant cap a
positiu.
-Actors: Anne Dorval com a Diane (Die) Despres
Antoine-Olivier Pilon com a Steve Despres
Suzanne Clément com a Kyla
Alexandre Goyette com a Patrick
Patrick Huard com a Paul Béliveau
-Continuitat: Gràcies
als plans i a la història captadora, hi ha continuitat. Aquesta, fa que no se’t
aparti la vista de la pantalla en cap moment. A més a més, és una pel·lícula on
hi entren petites històries dins la historia principal, això crea interès per
saber que pot arribar a pasar al final.
-Banda sonora: La
música és esencial per aquesta pel·lícula; la música dramatitzava l’escena i tenia
lligam amb la història.
-To del llenguatge: francés,
subtitulat a l’espanyol
-Llum i color:
la llum va ser clau en totes les escenes; hi havia varis
colors, tan freds com càlids, i era molt nítid, molt clar, no feia mal a la
vista. Tenia un toc vintage. Amb els jocs de la llum es creava vàris colors; el
predominant era molt nostàlgic.
-Vestuari: Xavier
Dolan li donava molta importancia al vestuari; el resultat, un vestuari
perfecte i adïent en cada escena.
Tria un personatge i
fes la descripció
Steve és el fill de
Diane (Die). El seu caràcter varia molt, ja que té la malaltia TDAH (Trastorn
per déficit d’atenció), en un momento pot estar molt bé amb tu i de sobte pot escanyar-te
contra la paret. És un noi ros, d’estatura alta, amb ulls verdosos. Ell estima
molt a la seva mare, però la definició d’amor maternal per ell és diferent. S’estima
a la seva mare, no com a se mare.
L’actor,
Antoine-Olivier Pilon, fa una gran escenificació.
Tria una escena i
explica-la
L’escena que he
escollit és la de quan passa el format de doble 8 a pantalla completa; el momento
on sona Oasis de fons; quan l’Steve patina al mig de la carretera amb el seu
longboard, lliure. En aquell moment, es veu quan el noi se sent lliure i es veu
la part bona. Aquesta escena em va provocar pell de gallina, va ser un momento sobtat,
tot de cop, tots els sentiments en una sola escena. Aquí hos deixo l'enllaç de l'escena:
Escena longboard
Escena longboard
COMENTARI ESCRIT SOBRE "LAS VIDAS DE GRACE"
1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
El tema de la pel·lícula és l'abús de la persona i el maltractament. Això crea el melodrama.
El tema de la pel·lícula és l'abús de la persona i el maltractament. Això crea el melodrama.
2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Jayden és una adolescent alta, morena i intel·ligent, la qual el seu pare maltracta i abusa. Té un caràcter fort i defensiu, i quan s'emprenya, es torna boja, surt dels seus esquemes. També es talla, per culpa de la mala vida que porta, aquesta mala ratxa. Quan apareix per primer cop, se la veu com molt borde, però ella ja avisa que serà així, perquè creu que marxarà i el seu pare la vindrà a recollir aviat. Mica en mica, anem veient el seu caràcter, la seva por, que li provoca ràbia i bogeria fins a punts extrems. Fa el paper de noia interna i aquesta ajuda en certa manera a la Grace. La Grace, per això, s'hi veu refelctida en ella. El seu pensament, canvia a mida que avança la peli. Quan està amb la protagonista, canvia de ser, està molt més calmada i es veu que es sent protegida i còmode amb ella. Ella és el paper clau pel qual la Grace fa el que fa, i passa el que passa.
3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
Aquesta és una pel·lícula social, on es veuen problemes que passen a la vida quotidiana, però que no veus. I quan ho veus mostrat en una pantalla, i és tan real tot, que et replanteges moltes coses i te'n adones de moltes altres. Crec que està plena de leccions de vida, valors i humor. Tot i ser un drama, el director posa aquest toc d'humor que fa que la pel·lícula no mori i sigui especial. Em sorprèn la càmera perquè, no està recolzada a cap estructura, sols les mans. És una càmera moguda, però tot i això, no molesta ni afecta per res a la peli.
4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
Jo crec que usa la càmera de mà per apropar-nos més al tema i a les vides mostrades. Com si fossis un més a la pel·lícula.
5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
La música és clau, i aquesta film, la té. El compositor és Joel P.West. Usa música tranquil·la i adient per la situació, no la fa pesada ni molesta.
6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
-La part en què la Grace va a casa la Jayden amb un bat de beisbol per rebentar-li la cara al pare de la jove. Això va ser molt però que molt bèstia, em va sobtar molt, però al continuar l'escena, va anar tranquil·litzant-se aquesta pressió. 6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
-Quan un dels interns, en Manson (el del peix), es talla i es queda tota la zona plena de sang. En aquest moment em va caure la llàgrima, em va tocar molt, venint de la mor del seu peix i ell havent de marxar del centre perquè ja és major d'edat quan ell, el que volia era quedar-se, perquè allà està bé i tranquil... Moment toca-fibra de la pel·lícula. El director el tracta, al tema, molt dolçament, i l'ajunta amb el seguiment de les vides dels demés. I acaba amb un final bonic. D'en Manson també hi ha una escena molt però que molt bonica: la del rap. En el rap, expressa el que sent i la seva història. I altre moment d'ell és la rapada, vol veure si encara té les cicatrius i bonys de quan la seva mare el maltractava.
7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?
8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?
Tot i que comença, i acaba igual; amb el Sammy volent escapar-se, la intenció no és la mateixa. Al principi observem que el noi s'escapa perquè no aguanta més. Però no és la primera vegada que ho intenta. I a la última, a la del final, veiem que es col·loca la bandera dels Estats Units a l'esquena, com un heroi, i surt corrents, però juganer. I això crea un altre sentiment a l'espectador. A mi per exemple, em va generar gràcia i que ho feia a bona fe, no volia escapar-se en realitat, sinó còrrer i sentir-se lliure.
El títol original "Short Term 12" és pel nom del centre i, la traducció "Las vidas de Grace", crec que ve per totes les vides que hi ha dins el centre, les quals la Grace se sent tant dins d'elles com els propis interns. I totes aquestes històries són experiències que ella ha vist i portat a terme a la seva vida, i l'han creat com a persona i ajudat en certs moments.
9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?
9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?
10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
Com ha positiu, tot. Però sobretot els colors que usa: càlids. El director és hawaià, i crec que li ha donat aquest color càlid i nostàlgic per això, i per acostar més a la gent i que estigui més a gust.
SEBASTIAO SALGADO
Sebastiao Salgado és un fotògraf brasiler que sent un respecte
i amor profund cap a la naturalesa, tot compromès amb
la situació socioeconòmica tan devastadora que es veuen
els éssers humans avui en dia.
Avui al Caixa Fòrum hem anat a veure GÉNESIS, una exposició
seva. Aquesta és el resultat d'una èpica expedició de vuit anys per
redescobrir deserts, muntanyes, oceans, animals i pobles que han
eludit l'empremta de la societat moderna: la terra i la vida d'un
planeta encara verge. Hem de conservar lo existent, diu Sebastiao.
Proposa mostrar la bellesa del nostre planeta, revertir el dany que
se li ha causat i conservar-lo pel futur.
Salgado ha creat una col·lecció de fotografies que ens mostren la natura, els animals i els pobles
indígenes. Ofereix totes aquestes fotografies en blanc i negre; contrast entre llum i foscor.
Va fer més de 30 viatges, realitzats a peu, en avioneta, vaixells, canoes i fins i tot globus aerostàtics
en condicions perilloses d'extrema temperatura (freda i càlida).
Cries d'elefant marí meridional
(Mirounga leonina) a la badia de Saint Andrews.
Geòrgia del Sud. 2009
En aquesta imatge puc veure l'horitzó infinit, que es veu junt amb les serralades encara amb un xic
de neu. També un pingüí dalt de la roca allunyada al centre de la imatge. I entre tots els pingüins
simpàtics que creen el 90% de la fotografia, puc observar dues cries d'elefant marí tot mirant a la
càmera. Això em genera com una mena de sensació graciosa; com que aquestes cries miren a la càmera?
Una de les meves conclusions és que en Salgado va xiular o va imitar el soroll d'aquestes bèsties. Com que
no tenen cara amenaçadora, intueixo que és un tipus d'animal, no innocent, però recolzat. Vull dir, que
no es molesta gaire pel seu entorn, com bé es pot veure a la fotografia. Crec que aquesta fotografia l'ha fet
assegut en una roca d'aquestes que hi apareix, tot i fent algun soroll perquè així es girin les cries. La distància
que deu haver tingut en Salgado, sembla ser pròxima a aquests animalons. Volia que sortissin les bestioles, tan
llunyanes com les que estan més aprop. Tot i afegint el rerefons: la serralada a la dreta i l'horitzó al fons
amb el cel clar damunt. És totalment angle recta, ja que tot està anivellat i centrat. La llum que hi ha, és ben clara.
Es pot observar que és un dia de sol, amb breus núvols, però que en el fons no molesten pas a l'hora de
fer la fotografia. El primer que veiem quan mirem a la imatge és, per suposat, a les cries d'elefant marí.
Et crea una impressió de simpatia, el fet de que miri a la càmera. Tot seguit, els ulls se't en van cap a la multitud
de pingüins que hi ha al voltant d'aquests animalons simpàtics. Crec que a la que portes deu minuts mirant la imatge,
et genera una sensació de conjunt, de multitud, d'un. Tots els animals i natura que hi apareixen, mostren un.
I crec que això és el que vol expressar -a part de la gràcia d'aquests animals al seu espai natural.
Et crea una impressió de simpatia, el fet de que miri a la càmera. Tot seguit, els ulls se't en van cap a la multitud
de pingüins que hi ha al voltant d'aquests animalons simpàtics. Crec que a la que portes deu minuts mirant la imatge,
et genera una sensació de conjunt, de multitud, d'un. Tots els animals i natura que hi apareixen, mostren un.
I crec que això és el que vol expressar -a part de la gràcia d'aquests animals al seu espai natural.
Un lleopard (Panthera pardus) a la vall
del riu Barb. Damarland.
Namíbia. 2005.
En aquesta imatge puc veure un gran contrast. No es veu el fons, però es veu el lleopard reflexat que sembla
dir que, està en una mena de llac o estanc d'aigua. Això em genera com una mena de sensació molt misteriosa
i potent alhora. Estic segura que, o bé ha fet un zoom bestial, o té agalles de debò, ja que la distància del
animal i la càmera, és bastant propera tot i que un xic llunyana. Crec que hauria estar amagat entre les plantes
d' allà, i també crec que era de nit. Sols ha volgut incloure al lleopard i el reflexa, res més. I això em genera pensar
en un animal poderós i que està a la guit de tot. La meva mirada sols es centra en el preciós lleopard i
el seu reflexa difuminat en l'aigua. Textura neta i fosca amb el toc de lleopard al centre (una mica a l'esquerra). Crec
que el color negre, al ser tan fosca la imatge, li dóna un toc d'incògnit i poder brutal.
dir que, està en una mena de llac o estanc d'aigua. Això em genera com una mena de sensació molt misteriosa
i potent alhora. Estic segura que, o bé ha fet un zoom bestial, o té agalles de debò, ja que la distància del
animal i la càmera, és bastant propera tot i que un xic llunyana. Crec que hauria estar amagat entre les plantes
d' allà, i també crec que era de nit. Sols ha volgut incloure al lleopard i el reflexa, res més. I això em genera pensar
en un animal poderós i que està a la guit de tot. La meva mirada sols es centra en el preciós lleopard i
el seu reflexa difuminat en l'aigua. Textura neta i fosca amb el toc de lleopard al centre (una mica a l'esquerra). Crec
que el color negre, al ser tan fosca la imatge, li dóna un toc d'incògnit i poder brutal.
FITXA EXPOSICIÓ DHUB
1.Nom del projecte: Biel·lo
Autor: Folch
Àmbit a que pertany: Tipografia
Tendència: Estètica cal·ligràfica
Quina relació té forma-funció: Marca de roba de productes naturals de colors discrets.
Tractament dels materials: Paper plàstic
Relació amb l'ergonomia: El logo està sempre al centre
Procés artesà o industrial: Artesà
De quina necessitat sorgeix i quin problema resol: Crear i fer conèixer aquesta marca
Valoració: 8
2.
Nom del projecte: Jib-Ster
Autor: Adrià Pedrosa
Àmbit a que pertany: Disseny industrial
Tendència: Taula de snowboard feta de bamboo
Quina relació té forma-funció: Serveix per patinar sobre la neu. Té uns petits talls al cantó per si algun cop hi ha una tensió produïda per un impacte superior a las que les pestanyes poden dispersar. El color és neutre, color de fusta. És llis i llarg, i un xic més gruixut que les taules normals.
Tractament dels materials: Bamboo
Relació amb l'ergonomia: El logo està als extrems i retallat, també hi ha dues ratlles de colors magenta que van de dalt a baix del centre de la taula.
Procés artesà o industrial: Artesà
De quina necessitat sorgeix i quin problema resol: Crear una taula que eviti que un impacte fort no trenqui la taula
Valoració: 10
3.
Nom del projecte: River Stone
Autor: DSIGNIO Patxi Cotadelo i Alberto Bejerano
Àmbit a que pertany: Disseny industrial
Tendència: Té formes ovalades
Quina relació té forma-funció: Mirall i pica, són com dos pols perquè, la pica és fosca i el vidre, tot lo contrari
Tractament dels materials: Marbre, vidre i ferro
Relació amb l'ergonomia: Està a l'alçada d'una persona d'estatura mitjana
Procés artesà o industrial: Industrial
De quina necessitat sorgeix i quin problema resol: Crear una pica de marbre de manera innovadora i d'estil modern
Valoració: 9
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada