FOTOGRAFIA I FOTOMUNTAGES

FOTOMUNTAGE LLIURE: SURREALISME



Primer fotomuntatge
No tinc gaire explicació per aquest fotomuntatge, la qüestió és que vaig anar ficant retalls de fotos i vaig crear això. Crec que podria ser com el paraís de la noia que hi ha col·locada, que seria jo; pizzes i natura, no necessito res més. Per això simbolitza el paraís. La paraula 'Mega Babe' traduïda és 'Super Nena', com la sèrie de dibuixos que feien per la televisió fa uns anys. Aquella sèrie era la meva preferida, em podria estar hores i hores davant la tele mirant-la. Era com una cosa segrada per mi.

Segon fotomuntatge

Tot acabat el primer fotomuntatge, em vaig quedar amb ganes de fer més així que, vaig decidir fer-ne un altre. Aquest el volia fer més èpic, amb xispa, més graciós. Vaig agafar la foto d'un gat en un sofà i li vaig enganxar una bamba. El significat és que, si hos hi fixeu, la cara del gat ho diu tot: MANDRÓS. Això és el que són. Per això volia donar-li un significat contrari; ENERGÈTIC. I vaig decidir ficar-li una bamba, simbolitza l'esport. Però al veure el resultat final, sembla que el gat miri l'esport com a 'quin pal', i bé, fa gràcia.

 Surrealisme: És el moviment més important del període d'entreguerres, i el més influent de tots ells. Va ser creat el 1924 al voltant del Manifest surrealista d'André Breton, el seu guia espiritual.
Moviment artístic, intel·lectual i cultural que tracta d'alliberar la ment, gràcies a l'imaginació.
Un exemple d'autor surrealista és René Magritte.

 (Totes les imatges estan agafades del Google; editat per Jordina Torné)
_________________________________________________________________________________

FOTOMUNTATGE DE NADAL

NOT A HAPPY CHRISTMAS FOR EVERYBODY...

Per fer aquest fotomuntatge he treballat únicament amb Photoshop. Totes són fotografies meves però, en diferentes càmeres.

En el que em volia centrar pel fotomuntatge ha sigut en la comparació del nostre Nadal amb el Nadal dels rodamón. Voldria fer veure a la gent que l'avarícia de voler-ho tot et culmina, hi ha gent que no té ni la meitat que tu; no cal demanar més del què necessites. 

_________________________________________________________________________________

REPORTATGE FOTOGRÀFIC
Model: Marina Ibáñez.

Fotografies fetes per mi.
Contrast de la llum: http://analisimarina.blogspot.com.es/2013/11/reportatje-fotografic.html
Profunditat de camp: http://analisimarina.blogspot.com.es/2013/11/reportatge-fotografic.html
Moviment: http://analisimarina.blogspot.com.es/2013/11/moviment-descripcio-model-donant-una.html

_________________________________________________________________________________

AUTORETRAT; ABANS I ARA

_________________________________________________________________________________

REENQUADRAMENT











_________________________________________________________________________________

POLAROIDITZATS

Aquesta és la Polaroid Supercolor 635.

Polaroid és una companyia d'Estats Units dedicada a la fabricació i distribució de càmeres i pel·lícules fotogràfiques instantànies. 

La idea de la Polaroid va ser creada per Edwin H. Land (1928).

La primera Polaroid va ser venuda el Novembre de 1948. 

Característiques tècniques:

-Objectiu 109 mm f/14'5.

-Focus fix.

-Enfocament 0'6 m a infinit.

-Sortida de pel·lícula automàtica.

-Pel·lícula instantània en color.

-Flash automàtic integrat, amb funció auto-ràpida de 3 segons.

-Filtre corrector de color.

-El visor pot ser del tipus reflex o telemètric.

-Utilitzen pel·lícules de revelat instantani.

-La mida de la fotografia ve determinat pel de la càmera.

Mesures:

-Oberta:11 x 14.5 x 14

-Tancada: 11 x 9.5 x 14

Aquesta és una fotografia feta amb la Polaroid que tinc a casa (Supercolor 635). Va ser feta quan jo tenia 7 anys, pel meu germà. 

Curiositats:

La cantant Lady Gaga és l'actual directora creativa de la companyia.
_________________________________________________________________________________

En aquesta fotografia hi apareix un racó de Roca Umbert que, a simple vista ningú s'hi fixaria si no fos per el joc de llum i ombres que crea. Hi ha una porta amb escales, una finestra tintada a la paret central, una senyal de prohibit aparcar i al sostre hi ha forats per on la llum passa i acaba reflectida al terra del racó. La paret està gastada i esquerdada i el sostre de l'esquerra està humit. Això em transmet soledat i poc tracte. Com si el racó estigués abandonat i ningú li prestés gaire atenció. Però al mateix temps, em mostra que hi ha presència -gràcies al sol i el joc d'ombres que es pot visualitzar en el terra.
La foto la vaig fer horitzontalment i de pla frontal perquè així es veia el racó sencer, i la variació de la il·luminació i les ombres.
La llum és la protagonista de la fotografia, però em volia centrar en la simetria que crea, els cossos geomètrics que hi ha formats al terra amb les barres que hi ha al damunt. Fan que es mostri la figura al terra i juga amb la llum i la ombra. Això em va cridar l'atenció, al veure-ho reflectit al sòl, directament, vaig fer la foto. I el primer que se'm va passar pel cap va ser la simetria.


Enquadrats, Jordina Torné.
Roca Umbert Setembre 2013.
_________________________________________________________________________________

En aquesta fotografia puc reconèixer una part de Roca Umbert. On es veuen unes quantes naus i la sortida/entrada amb un grafit gegant a la paret del costat. Vaig decidir fer la foto panoràmica; Em va semblar bona idea centrar una mica més la foto al grafit, però també volia que sortís un xic més de Roca Umbert. També es pot observar el cel i els dibuixos que els avions van deixar marcats.
Aquesta fotografia em transmet pau i serenitat. La imatge sencera em transmet bones vibracions, com si tot anés bé, dóna bon rotllo.
Per fer la foto panoràmica, vaig haver de moure'm de esquerra a dreta lentament perquè el mòbil fes per parts la fotografia sencera, així, panoràmica. No va costar gaire de fer, la vaig pillar al primer intent. Bàsicament, el meu punt de vista era pla frontal.
Quan miro a la fotografia, els ulls se'm en van al grafit i al cel, crec que és pels colors i per la diferència que hi marquen. Tot és d'un color així fosquet i el grafit del monstre rosa, ressalta; igual que el cel, així tant blavós.
Era un dia molt solejat, per això hi ha tanta llum a la imatge, però això fa que es marquí més el grafit, encara que estigui a la ombra, ressalta. I el cel...el cel destaca per el seu blau tant damunt nostre, allà, permanent sempre.


Roca Umbert, Jordina Torné.
Roca Umbert Setembre 2013.

_________________________________________________________________________________

En aquesta fotografia hi apareix una porta vella i blava enmig d'una paret blanca, vella i esquerdada. Just al costat hi ha un tub oxidat, que ves a saber on va a parar. Aquest tub està lligat a la porta amb unes cadenes també oxidades. Al peu de la fotografia, s'hi poden veure herbes verdes, en creixement, vives...No us sembla com una esperança per les herbes poder brotar en aquest cert lloc de Roca Umbert? A mi sí. Això és el que em va cridar l'atenció al passar pel costat d'aquest lloc. Va ser un passar pel costat d'aquesta porta i fixar-me en tota l'estructura, tot l'espectre sencer. Però en el que realment m'hi vaig fixar, va ser en les plantes que hi suraven.
No creieu que tenen força aquestes plantes? En la meva opinió, molta. La manera en la que viuen, la manera amb la que creixent cap amunt, la manera en la que no moren... No veieu com ho intenten? No veieu com segueixen cap endavant tot i que, hi hagi esquerdes, ferides i defectes en el lloc on estan situades? Són supervivents de la destrucció. No seran les herbes més maques del món però, a qui li importa lo boniques que siguin? M'entres elles es mantinguin vives des de el principi, res ni ningú les aturarà. Perquè, realment, les plantes més maques, són les que més viuen, les que més han passat per dificultats en el seu trajecte de la vida.
La fotografia la vaig fer al mateix instant en que passava pel lloc, va ser una reacció instantània. Al veure la planta...Res de llum, sols la planta i la seva verdor.
La textura de la paret, sembla fins i tot sensible al costat de la planta, potent i atenta. El tub sembla que tingui una textura vella i rovellada, com la porta.


La lluita contra el prejudici, Jordina Torné.
Roca Umbert Setembre 2013.
_________________________________________________________________________________

Aquesta imatge em dóna una sensació de interacció grandiosa. Es pot veure, pels gestos i com estan les persones col·locades, l'interès que li posen al xerrar amb altres persones. Això em fa sentir que hi ha comunicació entre els personatges representats a la fotografia. També hi veig la calma i relaxació; estan prenent una cervesa i un cafè a l'aire -els de més a prop. I també pels de darrere, que estan mantenint una conversació que sembla ser bona -els gestos del home indica que està còmode i que sap de que està parlant. Crec que els quatre homes es coneixen entre ells (uns per una banda i uns per una altre, o qui sap, potser es coneixen tots) ja que mostren certa postura al intercanviar pensaments amb l'altre.
La foto està centrada bàsicament en les persones que hi surten, en la seva comprensió i la seva estructura. De fons hi apareix la Troca, el bar de Roca Umbert. La fotografia està feta d'un pla frontal.
La llum que hi ha és la del sol barrejada amb les ombres que crea el tendal que hi ha a fora. En la part dreta de la fotografia és veu bastant fosca, ja que no hi ha com una mena de pont que passa d'una fàbrica a una altre. En canvi, a la part esquerra, hi ha bastant il·luminació. Això crea com una mescla de tons i colors que a simple vista, un no hi pren atenció.
La fotografia mostra una barreja de textures dures i toves. La textura del fons, on hi apareix el bar, la porta...és dura, forta. Però més endavant, on hi apareixen les persones, es torna tova, dèbil i indefensa. Aquesta barreja em fa veure la vida als meus ulls -envoltat de dures parets i tu allà, indefens i tou, vulnerable...


Éssers, Jordina Torné.
Roca Umbert Setembre 2013.
_________________________________________________________________________________

En aquesta imatge hi veig ombres i llums. Observo com la llum entra reflectint la sala, i com la ombra es mostra a causa de la il·luminació. Puc visualitzar les formes que crea el sol del exterior mitjançant l'estructura de la paret, i com aquesta arriba dins la sala de diverses formes.
Aquesta imatge em transmet calma i soledat, però també força; la que el sol provoca i ens fa veure, la seva força al entrar per la sala d'aquesta manera brutalment clara.
He triat fer la fotografia verticalment, així es podria contemplar tota la ombra que s'estenia per la sala. Però no la vaig fer pas de peu, estava de genolls. Així feia una mica l'efecte aquest de superioritat al sol.
El primer que vaig veure al entrar a la sala, va ser el ventilador, per això vaig fer la fotografia ubicant-se cap al ventilador, on el sol hi traspassava directament de fora cap a dins. Vaig voler centrar-me sols en el ventilador i les figures que formava al terra de la sala; em va fascinar!
La seva textura era ferma, rígida...amb molta força. Però alhora, tova i clara.


Reflexes, Jordina Torné.
Roca Umbert Setembre 2013.