PAU

ELS COSINS
Aquest fotograma pertany al moviment cinematogràfic NOUVELLE VAGUE.
Corrent nascut a França als anys 50.
Buscaven llibertat expressió i es basaven en pressupostos molt baixos, es per això que procuraven utilitzar el mínim material tècnic i de producció.
Utilitzaven guions molt bàsics, els actors no eren professionals ja que cercaven l'espontaneïtat i veracitat; permetien la improvisació per tal d'aconseguir naturalitat.
La il·luminació acostumava a ser natural, i tampoc creaven grans escenografies.
L'argument literari rondava en el desig de llibertat i revel·lia per tal d'imposar nous ideals.


Per analitzar correctament el fotograma utilitzarem la llei de terços, i a més a més, traçarem una diagonal des de la cantonada dreta inferior fins l'esquerra superior. Això ens ajudarà a comprendre on se'n va la vista de l'espectador; les mirades dels dos protagonistes enfoquen just on xoquen les mans, per entregar-se -entre els barrots- un cigarro. Entenem que la imatge està captada amb llum natural, en blanc i negre -escala de grisos-, hi ha molta il·luminació i nitidesa en tot el fotograma. únicament contrasta l'armilla negre de l'home.

Exercici 1
1.1.  Diafragma i Obturador. El diafragma mesura la quantitat de llum que passa per l'objectiu mentre l'obturador és obert; l'obturador regula el temps d'exposició, temps durant el qual entra la llum a la càmera per obtenir la fotografia.

1.2.Ull de peix: deforma la imatge
Gran Angular: exagera la perspectiva
Objectiu Normal: no deforma la perspectiva
Teleobjectiu: redueix la profunditat de camp
Objectiu zoom: perd lluminositat

1.3. El transfocus consisteix en el canvi d'enfocament en un mateix pla d'un objecte/personatge que està en primer terme a un altre objecte/personatge que està en segon terme o viceversa. La seva funció narrativa és denotar el canvi de protagonisme de l'un a l'altre sense necessitat de canviar de pla amb objecte d'indicar una alternança, un canvi de protagonisme narratiu, com per exemple en una conversa, una sorpresa, un comiat, o una nova acció.

Exercici 2 (Opció A)
1.1.El tir de càmera està determinat perquè totes les línies convergeixin al final de l'escala. El fotògraf fa servir la llei de terços per reforçar els punts de lectura de tal manera que l'espectador convergeix la mirada inevitablement en l'últim quadrant de la dreta. La línia de la barana i la baixada de la mateixa escala ens porten cap al final de l'espiral, on el punt de fuga es situa exactament on acaba l'escala. La successió de les rajoles i la línia que marca la barana ajuden a emfatitzar la lectura cap el punt de fuga.
Es busca una composició geomètrica impossible, on un pla zenital absolut ens privaria de l'espiral i el vertigen, però, on aquest pla picat ens permet endinsar-nos en una escala de baixada als abismes, una baixada a l'inconscient, simbolitzant així, inestabilitat i un cert caire hipnòtic produït per les
textures del mosaic de les escales.
La fotografia és en blanc i negre, una opció artística determinada per l'autor que busca aprofundir en la recreació del vertigen de la imatge, donant molt més protagonisme a les rajoles que marquen la lectura visual. Hi ha tres colors: el blanc, el negre i amb ells es crea una diferent escala de grisos. Es determina la línia negra de la barana, i els diferents grisos de les rajoles que baixen en vertigen; les
rajoles finals són amb una escala de grisos més clara marcant més la caiguda i la profunditat.
 La càrrega de la textura recau en les rajoles del terra i la barana de l'escala. Un terra configurat per centenars de petites rajoles simètriques i aparentment iguals, però que es van deformant i fent més i més petites en la profunditat de la caiguda.
1.2. La llum és la natural que entra per les finestres. L'òptica utilitzada és de 28mm i el diafragma de 22, per tal de tenir la major profunditat de camp, fent servir la distància multifocal, per tal de poder tenir el màxim d'elements enfocats. Es pot raonar que la llum és natural per la claredat del final de l'escala que entra per la finestra i la manca d'ombres en la paret de la dreta de la fotografia, el que porta a deduir l'obertura del diafragma per la realització de la fotografia. Es pot argumentar la distància multifocal pel fet de que totes les rajoles, tant les que estan a primer pla com les del final de l'escala estan enfocades. El fotògraf Rubén García Perdomo ha utilitzat un trípode especial de braç articulat col·locat a la barana i que permet que la càmera quedi dintre del forat de les escales per obtenir el pla picat. He arribat a aquesta conclusió perquè amb llum natural i l'obertura de diafragma necessària per aconseguir que totes les rajoles estiguin enfocades, la càmera ha d'estar immobilitzada.